SOBIRANIA TECNOLÒGICA

i conceptes clau per entendre-la

LET'S GO!
Icona fletxa Caothink

Què és la sobirania tecnològica?

És la capacitat obtinguda després d'un procés d'apoderament de decidir de forma assertiva sobre com volem gestionar la nostra informació, de ser conscients del valor que té en l'àmbit individual i col·lectiu i de l'impacte mediambiental que genera la nostra activitat tecnològica.

Considerem que som sobirans tecnològicament quan posseïm ple coneixement per: decidir com gestionem la nostra informació i la dels altres, fins a quin punt cedim dades que afecten a la nostra privacitat i amb quin programari o aplicacions, de qui és propietat aquest programari i com actua èticament en qüestions de privacitat, quina petjada mediambiental genera la nostra activitat tecnològica i el grau de sostenibilitat del maquinari i aplicatius que utilitzem.

Sense sobirania tecnològica, no hi ha privacitat real.

Què és la informàtica ètica?

Són els serveis TIC entesos com un bé professional que ens dóna la possibilitat d’apoderar-nos en el terreny tecnològic per ser sobirans i prendre decisions de forma assertiva. La informàtica ètica té l’objectiu de garantir una bona coexistència entre el proveïdor i el client i per això es basa en 4 principis ètics fonamentals:

PRIVACITAT

Posar per davant la preservació de la privacitat d’una empresa o negoci a l’hora d’implementar projectes de qualsevol mena.

TRANSPARÈNCIA

Oferir solucions informàtiques adequades i resolutives amb total transparència per tal que el client sàpiga en tot moment què necessita i per què.

OPEN SOURCE

Implementar projectes amb codi obert per garantir transparència, privacitat i llibertat.

GREEN TIC

I que estiguin preses des de la consciència que tot el que fem té un impacte, també les noves tecnologies, i mirar de reduir-lo a l’hora que n’obtenim un benefici directe.

Què és la privacitat real?

La privacitat no és només un dret fonamental, sinó que l'exposició de la mateixa és determinant en l'exercici del poder que afecta directament a la llibertat individual i col·lectiva. Les dades personals són "el nou petroli de les economies" i no és una afirmació gaire exagerada si tenim en compte que les empreses que es dediquen a l'explotació i tràfic de dades personals són les que tenen major cotització als mercats (Facebook, Google, Apple, Microsoft...). És per aquest motiu que nosaltres trobem més adequat el terme privacitat real.

"SI UN PRODUCTE ÉS GRATUÏT, NOSALTRES SOM EL PRODUCTE"

Amb la introducció de la tecnologia a l'àmbit empresarial i amb l'ús d'eines globals que ens interconnecten hem obert la porta de la privacitat de la nostra empresa cedint,no només dades personals pròpies o de tercers, sinó també informació rellevant que revela trets identificatius de la seva activitat (ideologia, motivació, objectius...,) i a més sovint es relacionen amb persones físiques.

"L'alienació derivada de la manca de privacitat també afecta a negocis o empreses, ja que el seu dret a la privacitat està majoritàriament subestimat."

La problemàtica existeix en tant que, des d'una falsa percepció de seguretat i lliure decisió, es produeix una cessió d'informació de forma massiva, inconscient i voluntària. Aquesta informació altrament anomenada Big data, és utilitzada en primera instància en benefici propi, i en segona, amb finalitats lucratives amb una intencionalitat clara.

I com participem d'aquesta vulneració de la nostra privacitat?

Utilitzant navegadors poc segurs (Safari, Firefox, Chrome...), plataformes de correu electrònic privades i/o gratuïtes, núvols públics i privats com ara (Google Drive, Dropbox), plataformes de transferència de fitxers com WeTransfer, plataformes de Mailing gratuïtes com Mailchimp, fent ús de cercadors com Google o els més habituals; realitzant transaccions econòmiques amb targeta bancària, smartphone o Bizum; contractant serveis d'Amazon; i per descomptat pujant contingut a les xarxes socials.

Què és el Big data?

L'Anàlisi massiva de dades així com els processos i software necessaris per dur-la a terme, donat que per la seva quantitat, naturalesa diversa i velocitat de processament ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals. Aquest processament de dades massives s'utilitza principalment per detectar patrons, podent fer així prediccions vàlides per a la presa de decisions.

D'on provenen les dades?

De persones:
enviar un correu electrònic, respondre un WhatsApp o una enquesta telefònica, compartir un GoogleDoc, ...

De màquines:
parquímetres, GPS dels vehicles o telèfons mòbils, màquines de vending... Que comparteixen aquestes dades amb altres màquines via wifi, Bluetooth o fibra òptica.

Biomètriques:
empremtes digitals, sistemes de reconeixement de veu, escàners de retina, reconeixement facial, ...

Marketing web:
Anàlisi de comportament a efectes de navegació web.

Transaccions de dades:
transaccions bancàries, compres en línia, reservar un bitllet d'avió, afegir un producte a la cistella...,

Què és el Núvol Privat?

Tota l'activitat digital que està present fora dels nostres equips (mòbils o ordinadors) i s'emmagatzema a internet, és a dir, el núvol.

La paraula núvol és un terme més aviat comercial o merketinià, i fa referència als servidors que emmagatzemen la informació i permeten accedir-hi des de qualsevol lloc. Normalment es posa com a exemple Dropbox, Apple iCloud, la suite de Google (Gmail, Drive...) com a màxims exponents d'aquestes eines.

El núvol pot ser privat o públic.

PRIVAT

És un servei de pagament que garanteix privacitat real i ens proporciona la seguretat de ser els propietaris de la informació que s'hi emmagatzema i, per tant, de tenir-ne el control absolut.

Inclús podem ser propietaris de l'aparell físic que ens ofereix el servei.

PÚBLIC

És el que ofereix un servei que pot ser gratuït o no i del que no tenim coneixement sobre el seu funcionament ni si és de codi obert. No només no garanteix privacitat sinó que cedeix la informació a un servidor desconegut gestionat per una empresa privada. A vegades aquesta empresa pot tenir una bona política de privacitat i no traficar amb la informació que emmagatzema, fet que generalment suposa un cost pel consumidor. D'altres vegades el servei és gratuït i no es garanteix el dret a la privacitat. Generalment les empreses que ofereixen serveis gratuïts obtenen beneficis explotant les dades que emmagatzemen.