Pràcticament totes les activitats que generem incideixen en la petjada mediambiental, i l'ús de la tecnologia no és una excepció.

L'impacte ecològic de les noves tecnologies es produeix bàsicament en dos àmbits: consum de maquinari i consum elèctric. Aquests dos impactes també es poden segmentar segons el seu origen i els podem classificar com a: consum propi o consum al núvol.

Com a consum propi entenem el maquinari que es compra i es destina a ús personal, ja sigui un ordinador, telèfon mòbil, portàtil i tots els accessoris necessaris (pantalles, discs durs...).

Sovint aquests recursos presenten una problemàtica doble: suposen una part imporant de la despesa econòmica de qualsevol activitat professional i representen una despesa energètica i de recursos materials poc o gens sostenible.

Com a consum al núvol entenem tot el maquinari que s'utilitza per emmagatzemar el contingut de la nostra activitat digital i tota l'energia que es consumeix per fer funcionar aquest maquinari. El que coneixem com a "Internet" existeix i funciona bàsicament gràcies a milers de servidors que estan refrigerats permanentment i que emmagatzemen i processen la informació per tal d'intercanviar-la entre tots els usuaris d'internet.

A més ús de dades dels usuaris + maquinari per processar-les + consum energètic.

Ens trobem doncs, davant d'un escenari de consum de recursos físics (maquinari) i energètics preocupant.

Per una banda, el malbaratament de recursos i maquinari servibles que generen deixalles útils. Per exemple, la renovació constant de servidors per d'altres més potents, la manca de recondicionament o relocalització d'aquest maquinari i una mala planificació de recursos TIC en solen ser la causa.

D'altra banda, un elevadíssim consum elèctric, ja que és l'única font d'alimentació d'aquest tipus de maquinari. Normalment aquesta energia no prové de fonts sostenibles, pel que l'impacte mediambiental de les emissions que genera aquesta activitat és notable.